Els Viatgers De La Gran Anaconda

Per entendre's amb la gent mentre caminaven per Tailàndia, la Jenn i en Lluís es van endur dibuixos de coses bàsiques: aigua, un llit, una creu d'hospital o fins i tot un ou ferrat. El cert és que a Tailàndia no els faltava l'ajuda de ningú. En Lluís va calcular que si saludava la gent, un 95% de les persones li retornaven la salutació amb un somriure, un 3% se'l quedaven mirant i un 2% no li feien cas. Avançaven a uns 3 o 4 quilòmetres per hora. Aquest ritme els permetia observar el món amb detall, notar tots els petits canvis dels llocs que trepitjaven i, fins i tot, interactuar amb els habitants del lloc, encara que, de sobte, fessin coses que almenys d'entrada no entenien. Com el dia en què va sonar una música pels altaveus del carrer i tothom es va quedar dret. Immòbil. La Jenn i en Lluís, també. I és que, quan a Tailàndia sona l'himne nacional, es paralitza tot, inclosa la gran caminada de Bangkok a Barcelona de la Jenn Baljko i en Lluís López Bayona.