Teatre Radiofònic

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'La ferida lluminosa' de Josep Maria de Sagarra (Segona part) Emissió del 22 de setembre de 2018. A la primera part, la història comença amb el doctor Enric Molins al seu despatx acompanyat d'Adela, una jove neboda per la banda de la seva esposa de qui n'està profundament enamorat. Enric i Adela mantenen una relació sentimental en secret que volen fer notòria. Però la jove s'hi nega rotundament fins que Enric no tingui la valentia de comunicar a la seva esposa la relació que porten d'amagat i decideixi abandonar-la. En ple debat entre la parella, arriba la Isabel, l'esposa d'Enric, una dona de fortes conviccions religioses que pateix una alteració hemopàtica i espera una medicació que l'Enric ha fet portar de l'estranger. La Isabel és la responsable d'haver fet que l'Ernest, fill d'ambdós, estigui iniciat en la carrera religiosa des de fa tres anys, i això el doctor no ho veu amb bons ulls. Quan les dues dones surten del despatx, la infermera anuncia

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'La ferida lluminosa' de Josep Maria de Sagarra (Primera part) Emissió del 15 de Setembre de 2018. Iniciem, avui, una nova temporada estable de Teatre Radiofònic a les ones de la 95.2 Ràdio, la novena ja. I ho fem, d'una banda, amb la intenció de continuar fent divulgació de l'art dramàtic en general; i de l'altra, amb la voluntat i l'esperit de fer-vos passar una bona estona escoltant les nostres representacions de Radioteatre. Aquesta és ja la quarta temporada consecutiva en que mantenim la periodicitat setmanal del nostre espai, combinant els enregistrament del nostre arxiu dels darrers trenta anys, amb les produccions més actuals. I què millor que començar aquesta nova temporada amb una de les grans obres i un dels grans autors del teatre català del segle XX; en Josep Maria de Sagarra i una de les seves obres més conegudes i representades: La ferida lluminosa. Sagarra és una de les figures més destacades de la literatura catalana. És un autor que

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'La gata sobre el tejado de zinc caliente' de Tennessee Williams Emissió del 20 de juliol de 2019. Thomas Lanier Williams, nascut el 1911 a Columbus, població de l’estat de Mississipi, és el mitjà de tres germans d’una família benestant. El 1916, la seva família es trasllada a Saint-Louis a Missouri. Poc després, li és diagnosticada una diftèria, fet que l’obliga a fer repòs absolut. És aleshores, que la seva mare li compra una màquina d’escriure per tal que aprofiti el temps de convalescència, i l’anima a utilitzar la imaginació per escriure. El 1930, Williams ingressa a la Universitat de Missouri, on els seus companys el bategen amb el sobrenom de Tennessee, fent referència al seu fort accent del sur i el seu origen familiar. És a partir d’aquesta època que comença a escriure guions dramàtics breus que passen sense pena ni glòria (‘Beauty Is the Word’ o ‘Cairo! Shanghai! Bombay!’). El 1940, ‘Battle of Angels’ obre un cicle dramàtic dominat per la vis

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'La zapatera prodigiosa' de Federico García Lorca Emissió del 6 de juliol de 2019. Parlar de Lorca és parlar del màxim representant dels literats de l’anomenada ‘Generació del 27’, i un dels autors més importants i influents del segle XX a Espanya. Nascut el 1898 a la localitat granadina de Fuente Vaqueros, García Lorca cursa estudis de Dret i de Filosofia i Lletres a la Universitat de Granada. Allà entra en contacte amb diversos escriptors i intel·lectuals de l’època com Luis Buñuel, Rafael Alberti, Salvador Dalí o Juan Ramon Jiménez, entre d’altres. El 1921 publica el seu primer recull poètic, ‘Libro de Poemas’; i poc després ‘El maleficio de la mariposa’, el seu primer guió dramàtic. D’ençà d’aleshores, Lorca comença a ser conegut com a autor poètic, i viatja per gran part del territori espanyol alhora que continua la seva producció poètica. El 1929 decideix marxar de viatge a Nova York acompanyant el seu amic Fernando de los Ríos. Fruit d’aquesta

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Les mans brutes (Segona part)' de Jean Paul Sartre Emissió del 29 de Juny de 2019. La història se situa a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, en un indret de la regió europea d’Il·líria, aliada del Tercer Reich i ocupada militarment per l’exèrcit alemany. Contra aquesta situació, s’han format diversos grups de resistència, entre els que hi ha al partit Comunista. Hugo Barine és un jove militant comunista fill d’una família burgesa, que acaba de sortir de la presó per haver matat Hoederer, un dirigent del Partit Comunista acusat de traïció pels seus mateixos companys. Hugo visita Olga, antiga amant i alhora una líder comunista que el protegeix i que ha d’avaluar si la seva reinserció al Partit és procedent. En aquesta defensa, Olga ha d’enfrontant-se a Louis, un altre dirigent del Partit que creu que el jove ha esdevingut inútil i cal matar-lo. Per poder fer l’avaluació, Olga li demana a Hugo que li expliqui com va succeir la mort de Hoederer, i

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Les mans brutes (Primera part)' de Jean Paul Sartre Emissió del 22 de Juny de 2019. Si bé és cert que el terme “escriptor” ens resulta d’una forçosa ambigüitat, no ho és menys que ens veiem obligats a utilitzar-lo si ens volem aproximar al pensament d’un home que, a l’hora d’expressar-se, s’ha servit alternativament de l’assaig, la novel·la, el teatre, l’article periodístic, la narració autobiogràfica i el guió de cinema. Jean-Paul sartre, nascut a Paris el 1905, és un dels filòsofs i intel·lectuals més representatius del darrer terç del segle XX. Ben al contrari del que pot semblar, Sartre no és pas un autor difícil; ans al contrari, ja que el seu esforç s’ha centrat sempre en fer-se comprendre, però sense que el que ens comunica sigui esquemàtic i superficial. La coherència del seu pensament és transmet en la seva obra, i les seves premisses filosòfiques són constants quan escriu, sense deixar de banda però el batec de l’actualitat que li toca viure

Puebla de las Mujeres de Serafín y Joaquín Alvarez Quintero Nascuts a Utrera, a la provícia de Sevilla, el 1871 i el 1873 respectivament, Serafín i Joaquín Alvarez Quintero són dos germans poetes i dramaturgs. Instal•lats des de ben joves a la capital sevillana, treballen com a empleats d’Hisenda, i compaginen aquesta activitat amb la col•laboració en diferents publicacions i la dedicació a la poesia i el teatre, una parcel•la a la que acabaran per dedicar-s’hi de manera exclusiva. El seu debut com a autors teatrals data del 1888, quan la comèdia ‘Esgrima y amor’ es representa amb gran èxit al Teatro Cervantes de Sevilla. Això els impulsa a viatjar a Madrid, on d’ençà de 1890 estrenen diferents sainets lírics i joguets còmics. Ja a Madrid, d’ençpà de 1897, arriben els seus èxits teatrals, la majoria d’ells comèdies de caire costumista amb l’accent còmic que els caracteritza, i alguns drames, com ara ‘El ojito derecho’, ‘Las flores’, ‘Los galeotes’, ‘El genio alegre’, ‘Las de Caín’, ‘Malvaloca’, ‘Puebla de la

Romeu: De 5 a 9 (Segona) de Valentí Moragas i Lluís Elias En un despatx d’un conegut advocat de Barcelona, el Sr. Eduard Vallejo, hi treballen en Carles Romeu, el seu passant i també advocat, i el Sr. Rodrigues, l’escrivent. En Romeu és un tipus curiós i simpaticot, i en realitat és ell qui porta el negoci, ja que el Sr. Vallejo esmerça el seu temps i el seu enginy en organitzar-se el seu triangle (ell, la seva senyora i l’altra ‘senyora’). L’escrivent, mig bromejant i mig seriosament, l’incita el passant a canviar el nom del despatx d’advocat pel de Romeu. Un d’aquests matins, mentre Romeu està despatxant diversos assumptes i el Sr. Vallejo s’ocupa de les seves ‘gestions’, aquest darrer li demana a Romeu que l’encobreixi davant la seva esposa per tal que ell pugui passar la tarda amb la seva amant. En Romeu, però, s’hi nega rotundament. És aleshores que irromp la Senyora Vallejo, la Margarida, amb una proposta per passar la tarda amb el seu marit i anar junts al teatre. Però ell s’ho fa venir bé per rebutjar

Romeu: De 5 a 9 (Primera part) de Valentí Moragas i Lluís Elias Valentí Moragas i Roger és un escriptor, periodista i comediògraf barceloní nascut el 1902. Es llicencia en dret per la Universitat de Barcelona, i exerceix el periodisme en diferents mitjans de la premsa barcelonina de l'època, on du a terme diferents tasques, com ara la de redactor del Noticiero Universal, o la de crític teatral al Diari de Barcelona. Dirigeix també la secció literària de diverses publicacions enciclopèdiques i forma part de l'equip de col•laboradors de Ràdio Barcelona. En l'àmbit teatral, destaca per ser el fundador del primer teatre de cambra de l'Estat espanyol i per l'autoria de diverses obres dramàtiques, tant en català com en castellà, com ara ''La culpable'' (1935), ''El administrador'' (1936), ''La jaula'' (1939), ''Mañana, el amor'' (1941) i ''El retrat d'Irene'' (Premi Jocs Florals de Barcelona el 1952), i ''Romeu: de 5 a 9'' (1957) , escrita en col•laboració amb el dibuixant i comediògraf sabadellenc Lluís Elias.

A la primera part vam conèixer la història dels Harrington, una família de classe mitjana que passa els caps de setmana al seu xalet de Suffolk, a Anglaterra. Els Harrington són una família fracturada, aïllats els uns dels altres, on el ressentiment i la ira entre sí s’entreveuen constantment. Lluïsa, la mare, és una dona que denota una certa pedanteria i un esnobisme d’aristòcrata parisenc. Stanley, el pare, és un pròsper empresari dedicat a la producció de mobles que, gràcies al seu èxit, permet que tan ell mateix com la seva família gaudeixin d’una bona vida. Clive és el fill d’ambdós, un jove a punt de sortir de la Universitat que beu massa i no té encara clar quina direcció ha de prendre en la vida. La quarta pota de la família és Pamela, una adolescent assenyada, brillant, i precoç; per a qui els seus pares acaben de contractar un jove professor alemany, en Walter, per tal que li doni educació privada. És un clar matí de dissabte del mes de setembre a l’hora d’esmorzar. Stanley, Lluïsa i Clive discuteix

Peter Levin Shaffer és un dels dos bessons nascuts a Liverpool el 1926, fills d’una família d’origen jueu. Rep la seva educació primària a la Saint Paul’s School de Londres i posteriorment obté una beca per estudiar història a Cambridge. Treballa com a miner de carbó durant la Segona Guerra Mundial, i més tard encadena diferents feines fins arribar a ser assistent a la Biblioteca Pública de Nova York, on comença a descobrir el seu talent dramàtic. Les primeres incursions literàries les fa conjuntament amb el seu germà bessó Anthony sota el pseudònim de Peter Antony. Tots dos són coautors de diferents guions de novel•les detectivesques amb títols com ‘’La dona a l’armari’’ (1951), o ‘’Com es fa el petit cocodril?’’ i ‘’Assassinat assassinat’’ (1953). El 1954 escriu la seva primera obra en solitari, ‘’The Salt Land’’, un guió que arriba a ser representat a la televisió britànica. Animat per aquest èxit, Shaffer continua escrivint (‘’Balance of terror’’ o ‘’The prodigal father’’, del 1957), i la seva reputació c

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'La dama enamorada' de Joan Puig i Ferreter Emissió del 11 de Maig de 2019. Joan Puig i Ferrater neix a La Selva del camp (Tarragona) el 1882 com a fill il·legítim d'un ric terratinent de la zona. La seva infantesa i primera joventut la passa a Reus, a casa d’uns oncles. És allà on coneix diferents poetes i escriptors tarragonins i s’adhereix al Moviment Modernista que es viu a la ciutat. El 1899 es trasllada a Barcelona per seguir els estudis de farmàcia, però els abandona ben aviat. Viu en condicions força precàries i es vincula amb sectors modernistes anàrquics i marginals. El 1903 marxa a viure a l’estranger i viu diverses relacions sentimentals i nombroses experiències que més endavant marcaran la seva obra literària. Comença a interessar-se per l’obra dels grans autors europeus, i en tornar a Barcelona el 1904 inicia la producció de textos dramàtics sota els cànons i l’estètica del teatre modernista com ara ‘’La dama alegra’’, ‘’El noi mimat’’, ‘

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Flors i violes' de Pompeu Crehuet Emissió del 4 de Maig de 2019. Nascut el 1881, Pompeu Crehuet i Pardas es llicencia en dret i Ciències Socials a la Universitat de Barcelona. La seva forta personalitat i caràcter s’entreveuen ja en el seu primer drama teatral, ‘’La morta’’, una tragèdia situada a Vilassana, una població imaginària i recurrent en altres obres de l’autor. L’obra, estrenada al Teatre Romea el 1904 quan el Modernisme començava a agonitzar i arribaven nous aires de Noucentisme, conté algunes escenes magistrals, i l’autor assoleix un gran èxit. Aquest triomf arriba també a Madrid, on ‘’La morta’’ s’estrena poc després, i en català. L’èxit de ‘’La morta’’ té una certa continuïtat amb ‘’Claror de posta’’ (drama en un acte del 1905) o ‘’La família Rocamora’’ (drama en quatre actes del 1909). Però les expectatives triomfants de Crehuet van esvaint-se progressivament com a conseqüència del canvi que suposa la incipient arribada del moviment lit

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'La estufita' de Barrillet i Gredy Emissió del 27 d'Abril de 2019. Pierre Barrillet (1923) i Jean-Pierre Grédy (1920) són coautors d'una trentena d'obres englobades en l'anomenat ''teatre de boulevard'' (comèdies curtes amb caire vodevilesc), algunes de les quals han esdevingut autèntics èxits de públic, sobretot a França. D'entre tota la seva producció literària, en destaquen títols com ''El do d'Adela'', ''Flor de càctus'', ''Quaranta quirats'', ''Quatre històries de lloguer'' o ''Pell de Judes''. ''La estufita'', conjuntament amb ''La làmpada de Gallee'', ''El toreador total'' i ''Feliz Nochebuena'', és una història curta que forma part de ''Quatre històries de lloguer'' del 1968. A ‘’La estufita’’, la història gira al voltant de Jessica, una joveneta al voltant de la vintena, i Bob, un home que ratlla la cinquantena, que cerquen apartament per iniciar la seva vida conjugal en comú. Mentre transcorre la visita a un d’ells i tot sembla anar sobre

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Calígula' d'Albert Camus Emissió del 20 d'Abril de 2019. Nascut a Algèria el 1913, fill de pare francès i mare algeriana de procedència menorquina, Camus passa la seva infància al costat de la seva àvia materna, una dona gairebé analfabeta. Segueix estudis de Filosofia a la Universitat d’Algèria, on es gradua el 1935. Cinc anys més tard, abandona el seu país per problemes amb el Govern General d’Algèria després de militar al Partit Comunista, i es trasllada a Paris i treballa com a secretari de redacció del diari ‘Paris-Soir’. El 1942, arran de la publicació de la seva primera novel·la, ‘’L’estrany’’, ambientada al seu país nadiu, i l’assaig filosòfic ‘’El mite de Sísifus’’ comença a ser conegut pel públic. Ambdues obres es converteixen en un reflex influent del moviment existencialista de l’època i reflecteixen una visió del destí humà com a absurd. Durant la Segona Guerra Mundial col·labora amb el diari ‘ Le Monde Libertaire’ i forma part de la Fe

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'El Pan y la Tierra' d'Angel Cazorla (Onzena part i última) Emissió del 13 d'Abril de 2019. L’empresa que fa les obres a la carretera que circumda el poble ofereix una ocupació ben remunerada a Rafael, que demana permís al seu pare per absentar-se de les feines del camp. El Tío Leoncio li concedeix, i Rosalía també hi està d’acord. En la solitud de les llargues hores de treball, Rafael té molt present el record de Solange i la gran semblança d’aquesta amb Doña Agueda. Amb la complicitat de la nit, Rafael visita Doña Agueda i ella accepta. Les trobades comencen a fer-se assídues, nit rere nit. En les seves converses, tots dos es buiden de sinceritat i parlen dels seus desamors. Una d’aquestes nits, són gairebé a punt de besar-se. Això els fa replantejar-se els seus encontres emparats en el secret. Doña Agueda està disposada a demanar el trasllat per acabar amb el suplici d’aquesta relació impossible. Rafael surt de casa la mestra, acomiadant-se amb una

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'El Pan y la Tierra' d'Angel Cazorla (Desena part) Emissió del 6 d'Abril de 2019. La boda és un gran esdeveniment per tot el poble. Tots els veïns hi són convidats. Rafael va del braç de la seva germana. A pocs passos darrera seu, el Tío Leoncio. Pedro, esquiu, ha sortit abans i es perd la ceremònia. Es dirigeix cap a la cantina. Cecilia li barra el pas, no vol que s’emborratxi i faci un escàndol. Rafael i Rosalía es casen. El convit segueix el seu curs. Pedro s’acosta a Rafael. La tensió que hi ha entre tots dos es pot tallar amb un ganivet. Pedro adverteix Rafael i l’amenaça de mort si fa desgraciada a Rosalía. Les obres a les carreteres properes al poble donen ocupació a la majoria dels homes. La nova mestra de les nenes, Doña Agueda, arriba per fí al poble. És una dona jove i guapa. La vida continua amb una aparent normalitat. Rafael, que passa amb les mules pels carrers del poble, es topa amb Doña Agueda. En ella creu veure a Solange, són com dues

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'El Pan y la Tierra' d'Angel Cazorla (Novena part) Emissió del 30 de març de 2019. Les Festes de San Agustín són les protagonistes del poble durant uns dies. A la plaça, hi ha parades amb tota mena de llaminadures, i el cel s’engalana amb els focs d’artifici. Els xarlatans i els curanderos es fan els amos dels comentaris dels conciutadans del poble. Pedro es compra una boina per ell i una pinta per a Rosalía. El Tío Leoncio i Rafael es queden al ‘cortijo’; no estan d’humor, cadascun pels seus motius. L’orquestra comença a tocar un pasdoble. L’endemà, la missa concentra tots els veïns. Petrilla fa veure que està malalta, diu als seus pares que no es troba bé i que vol quedar-se a descansar al llit. A fora, Marcelo espera a que els pares de la noia surtin cap a l’església i només que giren la cantonada, surt com un cohet a l’encontre de la seva estimada. Rosalía, pàl·lida i amb vòmits, es queda a casa i no assisteix a la cloenda de les Festes. Rep la vi

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'El Pan y la Tierra' d'Angel Cazorla (Vuitena part) Emissió del 23 de març de 2019. En l’emissió anterior, Pedro i Rafael trepitgen el raïm que acaben de collir. Atret per l’aroma del most, apareix el Tío Gaspar. Els tres homes conversen sobre la possibilitat que arribin les pluges que tant esperen. En plena conversa, arriba el Tío Leoncio, que es discuteix amb el Tío Gaspar i tots dos es llencen un xàfec d’improperis. Acabada la trepitjada, els dos germans i el seu pare es disposen a buidar el most i netejar les bótes amb l’ajuda de Rosalía. El cel amenaça tempesta i un fort aiguat sembla inminent. Comença a ploure. Rafael no deixa de fixar-se en Rosalía. Tots dos s’asseuen de costat i conversen sobre la tempesta. L’aigua amenaça amb entrar a la bodega i Rosalía va fins a la porta i la tanca. Tots dos resten sols. A ella li ve al cap el moment d’intimitat que varen tenir la tarda de l’arribada de Rafael. Les llàgrimes amargues s’apoderen dels ulls de

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'El Pan y la Tierra' d'Angel Cazorla (Setena part) Emissió del 16 de març de 2019. En l’emissió anterior, Rafael salva Marcelo d’ésser apallissat per l’amo de la taberna. Pedro, que ha estat molt observador, comenta amb Rafael com l’esposa del taberner no li treia l’ull del damunt al seu germà. Tots dos caminen de tornada cap a casa sota un sol de justícia. Rafael li dóna un duro al seu germà i li demana que sàpiga administrar-lo curosament. Pedro s’emociona. Manuela i Rosalía parlen del ball i del jove Salvador. Manuela li diu a la seva cosina que ha de buscar marit i que Salvador és la millor opció. De fons, continua sentit-se la música del ball de la plaça, sempre amb les mateixes cançons. Rosalía decideix no acostar-s’hi i es queda, aïllada, llegint un llibre que li ha prestat Rafael. Rosalía va cap a la font per omplir un càntir d’aigua. De tornada, Salvador la veu i accelera el seu pas fins posar-se al seu costat. Mentre caminen, ell li proclama