Teatre Radiofònic

Alfonso Sastre Salvador neix a Madrid el 1926 en el sí d’una família treballadora. Fill de pare murcià, Alfonso, actor de la companyia de Francisco Villaespesa, i mare salamanquesa, Aurora; Sastre creix al costat dels seus tres germans, mentre segueix estudis de primària en una escola catòlica. En plena adolescència, el 1939, Sastre viu de prop l’esclat de la Guerra Civil, els bombardejos i la fam, un fet acabarà marcant-lo en endavant. Després d’acabar el batxillerat, el 1943, accedeix a la Universitat, on inicia, primer, la carrera d’Enginyeria Aeronàutica, i després la d’Aduanes, però acaba per abandonar-les totes dues. La seva vocació pel teatre el porta, el 1945, a ser un dels fundadors de «Arte Nuevo», un grup teatral amb pretensions per renovar l’escena espanyola. Un any després, estrena la seva primera obra com a dramaturg, «Uranio 235» , una tragèdia que gira al voltant de la Segona Guerra Mundial i la bomba atòmica. Aquest mateix any, es matricula a la Universita

William Shakespeare neix a Stratford el 1564. És el tercer dels vuit fills del matrimoni entre John Shakespeare, un pròsper comerciant del municipi que més tard cau en desgràcia acusat de comerç il·legal de llana, i Mary Arden, descendent d’alt llinatge. El jove William estudia a l’escola local i rep una intensa educació en gramàtica i literatura llatines. El 1852, als divuit anys, contrau matrimoni amb Anne Hathaway, vuit anys més gran que ell i, en aquell moment, ja embarassada de tres mesos. Fruit d’aquest matrimoni, poc avingut, dit sigui de pas, en neixen tres fills: Susannah, Hamnet i Judith. A començaments de la dècada de 1590, Shakespeare s’instal·la en solitari a Londres i comença la seva carrera de dramaturg amb títols com «La comèdia dels errors» i «Els dos gentilhomes de Verona», on la vis còmica, els jocs de paraules i el contrast entre personatges oposats hi són ben presents. Aquest és l’inici d’un període de creativitat dramàtica on, a banda de la comèdia, gu

Maurice Rostand neix el 1891 a Paris, com a primogènit del matrimoni entre el poeta i dramaturg Edmond Rostand i la poetessa Rosemonde Gerard. Durant la seva adolescència, desperta una profunda passió per Clementine-Helen Dufau, una artista amiga dels seus pares, que li pinta un retrat. A la vegada, el seu interès per la literatura, i la poesia en especial, va en augment i comença a escriure poemes i textos dramàtics, alguns d’ells a quatre mans amb la seva mare. El 1933 esdevé director literari del setmanari eròtic ‘Séduction’. Amic de Jean Cocteau i Lucien Daudet, és durant el període d’entreguerres que es converteix en una de les personalitats homosexuals més destacades. Compromès políticament amb el pacifisme, el 1937 es converteix en membre del comitè honorari de la Lliga Internacional; i a partir de 1942 és cronista regular del diari col·laboracionista Paris-Midi. El 1951, és un dels fundadors de l’òragn pacifista ‘La Voie de la Paix’, i poc després dona suport

Cecília Alonso Bozzo, nascuda a Barcelona el 1909, és descendent d’una nissaga de treballadors del teatre, filla de l’actriu Joana Bozzo i Vergés i del dramaturg Gastó Alonso i Manaut, que signava com a Gastó A. Màntua i de qui Cecília n’adopta el nom de ploma. Inicia la seva activitat professional a l'entorn de la premsa, el cinema, la publicitat. Ja abans de la Guerra Civil, Màntua escriu en diferents revistes cinematogràfiques i el 1934 s’incorpora a la productora RKO Pictures i Paramount. És aleshores que estableix lligams amb el món del teatre i la ràdio, i comença a escriure diferents guions. El seu és un teatre sentimental, costumista o vuitcentista, que té una gran acollida del públic. Les seves obres de teatre i els seus guions es representen a les sessions de radioteatre de Ràdio Barcelona amb una popularitat notable entre els oients, i es converteix, així, en una autora destacada als anys quaranta i cinquanta del segle XX. La seva primera obra de teatre coneguda, «Ha passat

Jaume Salom i Vidal neix a Barcelona el 1925. Després de llicenciar-se en Medicina a la Universitat de Barcelona, el 1949 obté l’especialitat d’Oftalmologia i comença a desenvolupar la seva activitat professional en aquest àmbit. La seva trajectòria literària es remunta a la dècada de 1940, amb peces com ‘‘Un bebé para papá’‘ (1948), on ja deixa entreveure el seu interès per les qüestons socials de l’època. L’inici del seu èxit comercial es produeix, però, el 1955, després de l’estrena de ‘‘El mensaje’‘, on ja comença a definir un estil propi de comèdies lleugeres amb referència als costums de moral burgesa de l’època. ‘‘El triangulo blanco’‘ (1960); ‘‘La gran aventura‘‘ (1961), la seva única obra escrita en català; ‘‘Culpables‘‘ (1961), o ‘‘El baúl de los disfraces‘‘ (1964) són alguns dels altres títols d’aquesta època. La se

Lluís Millà i Gàcio neix a Madrid el 1865. Fill del prestidigitador i llibreter Melcior Millà i Castellnou, ja de ben jove s’inicia com a actor còmic i comença a escriure guions de teatre. El 1901, conjuntament amb el seu germà Francesc, tipògraf de professió, funda la Llibreria i Arxiu Teatral Millà, on comença a editar nombroses obres, revistes i catàlegs bibliogràfics. El 1902 deixa la tasca d’actor i es centra en el negoci de llibreter, sense abandonar, però, la seva trajectòria com a autor teatral. Publica, sobretot, teatre popular, especialment comèdies, teatre infantil, monòlegs, drames, amb més de dos-cents títols originals d’ell i alguns més en col·laboració amb d’altres autors. Alguns dels títols més destacats són «Mal casat» (1883), «Fantasies vulgars» (1894), «Gotims» (un treball de poesia de 1886), «L'ànima d'en Pepe-Hillo» (1900), «A tres quarts de quinze» (1901), «El timbaler del Bruch» (1916), «Aventures del Capità Patacada» (1919), «Catàleg d'obres teatrals catala

Provinent d’una família de l'aristocràcia antiga, fill de l'historiador i sigil·lògraf Ferran de Sagarra i de Siscar, Josep Maria de Sagarra i Castellarnau neix a Barcelona el 1894. Durant la seva infantesa, Sagarra viu a cavall entre la casa senyorial del barri gòtic de Barcelona, que allotja una biblioteca amb quatre segles d’antiguitat; i la finca de Santa Coloma de Gramenet, on, per primer cop, entra en contacte amb la natura, de la qual n’acabarà essent un apassionat. Durant la seva adolescència, adquireix una sòlida formació cultural i dóna a conèixer els seus primers versos de caràcter històric i religiós. Després de cursar el Batxillerat, es llicencia en Dret per la Universitat de Barcelona; però comença a dedicar-se professionalment al periodisme i a la literatura, on ben aviat destaca com a poeta i autor dramàtic, sense deixar de banda altres gèneres com la novel·la, la crítica teatral, o la traducció, entre d’altres. No hi ha cap dubte que Sagarra és el dramaturg més desta

Ricardo Eliezer Neftalí Reyes Basoalto, més conegut pel pseudònim de Pablo Neruda, neix a la població xilena de Parral el 1904. Fill de ferroviari i orfe de mare des dels dos mesos a causa de la tuberculosi, el 1906 la família es trasllada a Temuco, on el seu pare contrau novament matrimoni amb Trinidad Candia. El 1910 ingres al Liceu d’Homes de Temuco, on, fins a 1920, hi cursa la totalitat dels seus estudis fins a sisè any d’Humanitats. La seva afició a la poesia el porta a escriure, i el 1919 obté el tercer premi en els Jocs Florals, i poc després comença a contribuir regularment a la revista literària «Selva Austral», on comença a utilitzar el pseudònim de Pablo Neruda, adoptat en homenatge al poeta txec Jan Neruda. L’entorn natural de Temuco, els seus boscos, llacs, rius i muntanyes acabaran marcant l’estil poètic de l’autor, que es reflecteix en gran part del contingut inclòs a «Crepusculario», el seu primer llibre de poemes publicat el 1923. El 1921, s’estableix a

Wilheim Richard Wagner, nascut a Leipzig el 1813, és un dels músics més destacats del Romanticisme i de la història de la música. A banda de ser un estudiós de la música, destaca sobretot com a compositor i director d’orquestra, però també com a poeta, assagista i dramaturg. De seguida guanya una bona reputació com a compositor i transforma el pensament musical amb la idea de convertir les seves composicions en «obres d’art totals», amb la síntesi de l’art poètic, visual, musical i escènic. El 1840, Wagner acaba la seva tercera òpera, «Rienzi», que s’estrena amb gran èxit a Dresde, capital de l’estat de Saxònia. Arran d’aquest fet, és contractat com a director de la Cort Reial saxona i l’Òpera de Dresde, i s’estableix a la ciutat. Els anys següents, les seves òperes van in crescendo, i «L’holandès errant» (1843) o «Tannhäuser» (1845) esdevenen èxits notables. El 1849, Wagner, que ja ha començat a treballar en la composició de «L’anell del Nivelung»,

Octavi Egea i Climent neix a Barcelona el 1946. El 1964 comença la seva activitat com a actor teatral en una companyia amateur i d’ençà de 1970 s’inicia també en la direcció. Més tard, comença a formar part d’una editorial de publicacions d’oci com a responsable de les seccions de teatre i cinema. És així com, el 1987, enceta la seva etapa professional i publica la seva primera novel·la, ‘’Sauna San Francisco’’. Des d’aleshores, la seva producció ja no s’atura, amb incursions en tots els camps; narrativa breu, novel·la, narrativa infantil i juvenil, teatre, i l’adaptació de textos d’altres autors. La majoria dels seus textos han estat guardonats o finalistes en diferents premis literaris. Títols com ‘’Gent que estimo’’ (1990) o ‘’Nova York era la seva ciutat’’ (1998) són alguns dels exemples de la seva vessant de narrativa breu. En el camp de la novel·la destaquen, a banda de la ja esmentad

Nascut a Andratx el 1937, Baltasar Porcel i Pujol viu al seu poble nadiu en un ambient mariner i pagès, fins que es trasllada a Palma, a estudiar comerç. Als disset anys comença a treballar en una impremta i aviat col·labora al Diario de Mallorca. Del 1957 al 1959 fa el servei militar a la marina. És en aquesta època que col·labora amb Camilo José Cela a Papeles de Son Armadans. Durant l'octubre de 1958, escriu la seva primera peça teatral, «Els condemnats», que pocs mesos després es guardonada amb el premi Bartomeu Ferrà de Teatre dels Premis Ciutat de Palma. Amb aquest èxit comença a ser reconegut com a escriptor destacat, i això l’esperona a continuar amb la seva carrera literària. El 1960 s'instal·la a Barcelona, on treballa en una empresa de mobles, i es va vinculant, sobretot de la mà de Joan Triadú, als ambients culturals de la ciutat. Durant els anys seixanta està lligat al món del teatre; fa de corrector de proves en castellà a diverses editorials; escriu articles setmanals al Diario de Barcelo

Lluïsa Cunillé i Salgado neix a Badalona el 1961, i és una de les autores més prolífiques i rellevants de la dramatúrgia catalana contemporània, i una de les més premiades i estrenades. La seva trajectòria teatral comença l'any 1990, quan participa, fins al 1993, als cursos de dramatúrgia textual impartits pel dramaturg i director teatral José Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona. «Berna», la seva primera obra, escrita el 1991 i publicada el 1994, obté l’accèssit al Premi Ignasi Iglesias. Un any després, obté el premi Calderon de la barca per la seva segona obra, «Rodeo», escrita en castellà i estrenada aquest mateix any al Mercat de les Flors de Barcelona. A partir d’aquest moment, inicia una intensa activitat com a dramaturga, i el 1995 funda, conjuntament amb Paco Zarzoso i Lola López la ‘Companyia Hongaresa de Teatre’. Això però, no atura la seva producció com a autora dramàtica; ans al contrari, i publica diferents obres en els anys següents i amb força èxit. Alguns d

Katherine Kressmann Taylor neix a Portland, Oregon, el 1903. Nena precoç, als onze anys guanya el seu primer premi literari, i als disset, el segon. Aquest mateix any, es gradua a l’escola secundària, i als vint-i-ú obté la doble llicenciatura de literatura anglesa i periodisme a la Universitat d’Oregon. El 1924, s’estableix a San Francisco; i el 1928 es casa amb Elliot Taylor, propietari d’una agència publicitària. El negoci, però, fracassa poc després a causa de la gran crisi del 29, i la parella adquireix una granja al sud de l’estat , on viuen de l’agricultura i neixen tres dels seus quatre fills. El 1938, s’estableixen a Nova York, on ell treballa com editor de premsa comercial, i ella publica la seva primera novel·la, «Address unknown» (Adreça desconeguda), que té com a rerefons la transformació que es produeix a l’alemanya de l’època amb el creixement del nazisme i l’assetjament a la comunitat jueva. Tant l’espòs de Taylor com el seu edi

Sanchis Sinisterra neix a València el 1940. El 1957 comença a estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de València, i dos anys després és nomenat director de la secció del TEU (Teatro Español Universitario). Aquest mateix any inicia la seva col·laboració amb la revista Claustro i poc després trenca la seva relació amb el TEU per fundar l’Aula de Teatre a la seva Universitat. El 1963 posa en marxa l’Associació Independent de Teatres Experimentals. El 1967 obté una càtedra en un institut d'ensenyament mitjà a Terol i abandona la Universitat de València. El 1971 el traslladen l'Institut Pau Vila de Sabadell i aquest mateix any el nomenen professor titular de l’Institut de Teatre de Barcelona. El 1976 participa en el primer Festival Grec de Barcelona com a director d'una de les companyies de l'Assemblea d'Actors i Directors de Barcelona. Un any més tard, es converteix en el director del Teatro Fronterizo, un col·lectiu d'autors, directors i actors reunits entorn de l'experimentació teat

Thomas Michael John Kempinski neix al suburbi londinenc de Hendon el 1938. Els seus pares, que havien regentat un hotel a Berlin, s’havien vist obligats a emigrar a Londres el 1936 com a refugiats abans de l’esclat de la Segona Guerra Mundial. A Londres neix Tom, però, de fet, només hi viu dos anys ja que és evacuat a casa dels avis paterns, a Nova York, a causa de la imminent invasió nazi d’Anglaterra. El 1951, torna a Londres i és internat en una escola per a nois, on s’hi està fins el 1956. L’any següent, obté una important beca per estudiar idiomes moderns a Cambridge, però tot i començar els estudis, els acaba abandonant passades deu setmanes a causa d’una depressió, fet pel qual ingressa en un hospital psiquiàtric durant un breu període de temps. En sortir-ne, decideix fer un tomb a la seva vida, i entra a la Reial Acadèmia d’Art Dramàtic de Londres per convertir-se en actor. El 1961 intervé a la pel·lícula «The Damned», un film de ciència ficció; i poc després

Octavi Egea i Climent neix a Barcelona el 1946. Als divuit anys, s’inicia en el món del teatre amateur com a actor, i ja el 1970 comença a exercir com a director. No és però fins el 1986 que inicia la seva dedicació professional en la literatura. Des d’aleshores ha fet immersió en gairebé tots els camps: teatre, narrativa, novel·la, guions per al cinema i la televisió, ... ; i ha obtingut diferents premis i reconeixements per aquesta tasca. De tota la seva obra, podem destacar peces de narrativa breu com ‘Gent que estimo’ (1990) i ‘Nova York era la seva ciutat’ (1998); novel·les com ‘La senyoreta Freda Kesöc’ (1993) o ‘Abaddon, l'àngel de l'abisme’ (2001) i peces teatrals com ‘Davant l'Empire’ (1998), ‘Cadaver?’ (2002), ‘J.R.S., de dotze anys (2003)’ i ‘Lost Persons Area’ (2007), la majoria estrenades en circuits no comercials, entre d'altres. També ha fet diverses adaptacions de guions cinematogràfics

Alcem el nostre teló imaginari per assistir a la representació d’un guió teatral d’aquells que conviden a la reflexió, i que, de ben segur, despertarà el vostre interès. La seva autora, Laura Campbell, plasma en aquesta obra les seves pròpies inquietuds i vivències personals en la proximitat de la vellesa vital, en l’hivern de la vida, i converteix «Quan s’acosta l’hivern» en tot un homenatge i un clam fraternal a les seves pròpies amistats.  Laura Campbell és el pseudònim de Roser Solé i Vendrell. Solé neix a Barcelona el 1950, en concret al barri d’Horta. El fet que la seva família estigui estretament lligada als Lluïsos d’Horta, l’entitat cultural i recreativa del barri, incideix en que ja de ben petita comenci a trepitjar els escenaris tal com ho fan el pare i els germans, oncles i cosins. De caràcter introvertit, però també divertida, optimista i amb sentit de l’humor, Solé ha dedicat la seva vida professional a l’àmbit sanitari exercint de ll

John Saunders Lewis neix a Wallasey el 1893. Comença a estudiar filologia anglesa i francesa a la Universitat de Liverpool, però l’esclat de la Primera Guerra Mundial el porta a la lluita al front del sud de Gal·les. Un cop acabada la guerra, torna a la universitat per llicenciar-se en filologia anglesa, i el 1922 és designat professor de gal·lès a la Universitat de Swansea i comença a escriure assajos sobre crítica literària i història de la literatura del seu país. La seva experiència durant la guerra i la seva simpatia per la causa de la independència irlandesa són la base del seu interès per la creació d’un partit nacionalista gal·lès amb l’objectiu d’aconseguir una comunitat de parlants gal·lesos i trencar els vincles amb els partits britànics. Malgrat que el baix percentatge de parlants de llengua gal·lesa i els forts vincles dels polítics amb els partits britànics no permeten assolir els objectius fundacionals, el simple fet de la creació del partit esdevé tota una declaració de

Manuel de Góngora y Ayustante neix el 1889 a Granada. Sota la influència del seu avi, l’arqueòleg Manuel de Góngora, degà de la Facultat de Filosofia i Lletres i una important personalitat en l’àmbit de l’arqueologia; i fill de Francisco de Góngora, també catedràtic a Granada i, més tard, Director del Museu Arqueològic; el jove Manuel mostra ben aviat una inclinació envers la història i la literatura. El 1909 obté el Doctorat en Arqueologia a la Universidad Central de Madrid, que li serveix per obtenir el càrrec d’Arxiver a la Diputació de Granada. Als vint-i-quatre anys guanya una plaça en el Cos Facultatiu d’Arxivers Bibliotecaris i Arqueòlegs. Això li permet treballar en diferents arxius nacionals, com el ‘Archivo de la Corona d’Aragón’, el de la ‘Chancillería de Granada’, el de la ‘Presidencia del Consejo de Ministros’ i el del ‘Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes’. Durant l’estada a l’arxiu de la

Nascut a Londres el 1930, Pinter és l’únic fill d’una família de classe mitjana baixa d’ascendència jueva. Amb el bombardeig de l’aviació alemanya sobre Londres el 1941, Pinter és traslladat a un entorn rural, fet que li provoca forts sentiments de soledat, desconcert, separació i pèrdua que a la llarga seran una influència constant en la seva obra. Durant els seus anys a l’escola primària, destaca com a bon atleta i jugador de cricket, participa en nombroses obres de teatre escolars i comença a escriure poesia que es publica a la revista escolar. En acabar l’educació primària, s’inscriu a la Real Acadèmia d’Art Dramàtic de Londres, però no arriba a acabar el curs. Objector de consciència convençut, aconsegueix no haver de fer el servei militar, però no s’escapa de la sanció econòmica que se li imposa per aquest fet. El 1951, reprèn la seva formació artística a Central School of Speech and Drama i comença a actuar com a actor de repartiment amb diferents c