Una Tarda A L'òpera

Passional i apassionat, la carrera del tenor italià Giuseppe di Stefano va ser genialment desigual, amb moments d'esplendor en teatres i estudis de gravació. Va ser company habitual d'escena de Maria Callas, amb qui va mantenir sempre una bona amistat.

Aristocràtica i refinada, la mezzosoprano nord-americana Frederica von Stade ha estat una intèrpret de referència en òperes de Rossini i Mozart, a més d'haver-se posat a la pell de l'Octavian a "El cavaller de la rosa", de Strauss. Dotada amb un timbre i color vocal preciosos, ha estat també una actriu excel·lent.

Sens dubte, Cesare Siepi va ser un dels baixos més rotunds de la seva generació. El seu repertori va ser ampli i prolífic gràcies a la versatilitat i flexibilitat d'una veu característica i perfectament reconeixible. En el programa que us hem preparat, descobrim les claus de volta de les seves interpretacions.

Durant gairebé dues dècades, la soprano hongaresa Eva Marton va ser una de les reines indiscutibles del Liceu, on va desplegar gran part del seu repertori: de Verdi a Janácek, passant per Wagner o Puccini. El cant expressiu d'aquesta soprano amb veu de ferro és objecte d'un programa que hem preparat amb devoció.

Sens dubte, Franco Corelli va ser el tenor italià amb la veu més bonica de les dècades del 1950 i 1960. Dotat, a més, d'una robustesa extraordinària, va destacar en papers de tenore di forza amb versions de referència de papers romàntics o del primer verisme.

Potser va ser la millor mezzosoprano espanyola, especialitzada en Mozart i Rossini, tot i que a mitjans dels anys setanta va irrompre com una de les grans intèrprets del paper de Carmen, a la que va donar una nova dimensió.

Hi destaca la rotunditat del baix, tot i que la veu de Samuel Ramey és flexible i versàtil. Nord-americà de socarrel, ha estat igualment un referent en els teatres europeus. Una de les seves especialitats: papers diabòlics d'òpera francesa i italiana.

Llegenda ja en vida, la seva mort va ser de les més comentades del món de l'òpera. Però, per damunt de tot, queda un llegat discogràfic de primer ordre gràcies a les grans capacitats interpretatives de la soprano nord-americana d'origen grec.

Baríton cantactor, va ser un intèrpret de referència de rols sibil·lins com l'Scarpia de la "Tosca" pucciniana. El seu va ser un repertori prolífic gràcies a la versatilitat expressiva d'aquest gran artista italià.

Segurament, el tenor més prolífic de la seva generació, que va llegar-nos més de tres-cents enregistraments que van de Mozart fins a Barber, passant per Rossini, Donizetti, Verdi i Xostakóvitx. La seva condició de poliglot li va permetre abordar un repertori en llengües que dominava.

Baix profund, podia abordar repertori còmic (Osmin, Ochs) o dramàtic (Gurnemanz, Sarastro) amb seguretat, aplom i rotunditat gràcies a greus cavernosos. Aplaudit en una banda i l'altra de l'Atlàntic, el cantant alemany va ser un intèrpret de veu dúctil i melosa.

La soprano alemanya per excel·lència que va convertir en elegància tot el que cantava. Inoblidable Mariscala d'"El cavaller de la rosa" i referencial intèrpret de rols mozartians com els de la comtessa d'Almaviva o la Donna Elvira de "Don Giovanni". La carrera d'Elisabeth Schwarzkopf va ser incontestable i inapel·lable.

Va ser reina indiscutible al Liceu, reina donizettiana, Reina de la Nit de "La flauta màgica", una de les millors sopranos líriques de coloratura, que va convertir en or tot el que cantava. El seu ampli repertori anava de Mozart a Strauss, passant per Donizetti, Bellini o fins i tot Verdi.

Mezzosoprano grega de mitjans sobrats, Agnes Baltsa va ser una Carmen de referència i una exquisida intèrpret de papers de Mozart i de Verdi, sense fer lletjos a la Kundry de "Parsifal", un dels últims papers que va incorporar a la seva prolífica carrera.

Un altre dels nostres tenors més estimats. Nascut al barri de Sants, la de Carreras ha estat una de les veus més destacades de la dècada dels anys 70 i 80. Protagonista de representacions d'òpera, concerts i recitals arreu del món, el tenor català va protagonitzar nombroses gravacions dirigides per les millors batutes del món.

Pulcra, delicada i versàtil, la soprano Mirella Freni va desplegar al llarg de la seva carrera una coherència gens renyida amb un repertori prolífic, des de Mozart fins a l'òpera russa, passant pel Romanticisme, el verisme i l'òpera francesa.

Rival en un principi de Boris Christoff, el també búlgar Nicolai Ghiaurov va ser un dels millors "bassi cantante" i dels més destacats de la seva generació, especialment per la seva dedicació als papers verdians, passant per l'òpera russa i francesa. Les seves són versions de referència.

Segurament, el cantant més estimat dels que han trepitjat els nostres escenaris. La de Jaume Aragall ha estat definida per molts com la "veu d'or". Admirat per públic, crítica i col·legues, la robustesa i el lirisme de la vocalitat del tenor barceloní fan que sigui de les que deixen empremta.

Si la Callas era la Divina, l'australiana Joan Sutherland va ser la Stupenda. Intèrpret del bel canto romàntic italià, va ser una soprano liricolleugera d'inqüestionable destresa tècnica i sensibilitat de rellotgeria. Al costat del seu marit, el director Richard Bonynge, va protagonitzar vetllades inoblidables d'òpera arreu del món.

Una joguina trencada, per la mort prematura i per accident, pocs dies abans de complir 36 anys. Fritz Wunderlich tenia una veu bellíssima i es va convertir en intèrpret incontestable d'òperes de Mozart, de les quals va deixar gravacions inoblidables.